Us recordem la propera reunió del seminari.
Dissabte, 21 de novembre de 2009
Jean Baudrillard (PDF 130 kB)
Selecció http://www.gep21.org/tpk/baudrillard-selec.pdf
Encara no tenim volontaris per fer la presentació del text triat! Cal tenir en compte que els coordinadors us acompanyaràn a la lectura i us podràn resoldre les dficultats. Podeu demanar més informació sobre aquest tema o qualsevol altre a marcel-duchamp@hotmail.com
| | | | | | | | GEP21 | | | | | | | | 
ostres!! si q em sap greu q no hi hagi ningú per a Baudrillard, q és interessant! si per a la propera no surt ningú ja m’hi apuntaré jo -repetidor!- tot i q preferiria Rossalind Krauss (més q res perquè no el conec d res i sempre és més emocionant enfrontar-se al desconegut q a un Lyotard q, a més, em penso q diuen q era un cascarràbies).
Hola, Xavier, Grcies pel teu inters. Baudrillard encara em sembla ms “cascarrbies” que Lyotard. Ho veurem dem. Una abraada, Alfons
Disculpeu la meva sortida de to de la darrera sessió –Baudrillard- reclamant el dret a parlar, però no me’n vaig poder estar. Crec, però, que no és bo que doni la sensació que el seminari dedicat a les estètiques actuals es divideix entre els qui “en saben” i, per tant, ho expliquen i el qui “no en saben” -entre els qui aspiro a comptar-m’hi sempre!-, probablement destinats a callar. No només perquè se’t quedin coses callades, no dites, sinó per la “por” a intervenir que pot acabar provocant aquesta forma de debat. La simulació – i també el seminari, pel que vaig percebre en aquesta sessió- es viu en un context dramàtic (europeu?), apassionant que potser provoca alguna incontinència que demana el silenci, l’escolta, de la majoria de l’audiència. Crec, de tota manera, que no es tracta, en futures sessions, d’establir un moderador estricte (la moderació no em sembla massa compatible amb la passió demostrada pels participants, ni en sóc gens partidari) i potser un estat semicaòtic permetria millor la participació de tothom i possibilitaria intervencions, no tant de l’àmbit del pensament sinó també des de la perspectiva artística. Hi ha un sistema que podria funcionar i és que aquell/s que faci/n la proposta-lectura del text proposat per al dia, també moderi/n, només si cal, el debat, no tant atorgant els torns d’intervenció sinó endreçant, conduínt, el debat. No creieu que aquest funcionament podria garantir un relatiu ordre –sempre permetent una estructura caòtica- i donar forma a cada sessió del seminari? I, repeteixo, disculpeu el meu disgust manifestat, que va ser excessiu (les intervencions que es van fer eren, ben segur, molt més interessants que la meva possible aportació). Preneu-vos-ho com un simulacre.
xavier
Hola, Xavier,
He llegit la teva entrada sobre el darrer dia. La veritat és que, fins que no vas assenyalar la teva frustració per no poder parlat, la meva impressió era que tothom que havia volgut parlar, ho havia fet sense problemes. Fixat quina diferència de percepció! Reconec doncs la meva falta de sensibilitat.
També sóc conscient que vaig pendre massa protagonisme en el doble paper de resumir els continguts de les conferències de Baudrillard i de moderador de la sessió. Precisament la idea del seminari era trencar amb la separació i la jerarquia que s’estableix entre “els que suposadament saben” (en expressió de Lacan) i els que no. Aquest tipus de discurs no és el que es vol per a aquest projecte.
Malhauradament hi ha unes limitacions que venen donades per la disponibilitat de la gent. Per una banda seria fantàstic que hi haguessin voluntaris per cadascún dels textos, però hem de tenir una alternativa pel cas de que ningú s’ofereixi.
Crec que es bo que la gent digui allò que no troba bé, ja que això mostra l’interès propi. I permetrà la millora en els futurs debats.
Una abraçada,
Alfons