Preparació del nou seminari 2010-2011

Tal com vam quedar, obrim una secció perqué cadascú pugui donar el seu parer sobre la proposta del seminari de l’any vinent.

En principi el que volem és fer una lectura de textos que utilitzin diverses metàfores per parlar de l’artista. La artista com a dandy, com a activista o l’artista com a saltimbanqui, són figuras que d’alguna forma marquen una manera d’entendre l’ofici del productor artístic. Com sempre pasa amb les metàfores, hi ha un procés de desplaçament del centre de la definició respecte de l’objecte definit. La metàfora assenyala alguns aspectes, però deixa de banda altres.

Quan Baudelaire parla del dandy com a sublimació de l’artista, està oblidant alguns aspectes que poden ser importants en determinats moments de la creació, com la baralla amb la materialitat. O en el cas de Jankelevitch i el seu llibre sobre l’artista i les figures del clown, aquest posa de relleu alguns aspectes del treball artístic com la ironia, la mirada distanciada, o la ambivalència entre l’alegria i la tristor davant determinades vivències.

En resum, us proposem que aporteu les vostres lectures que parlin de l’artista i de la seva activitat. Aquestes les lectures anem a organitzar-les en figures representatives.

I ara aquí us faig una llista d’algunes d’elles:

Algunes possibilitats conceptuals: xaman o alquimista, geni, boig, il·luminat, maleït o outsider, l’artesà, pervertidor, dandy, llibertí, bohemi, soldat, franctirador, …

Possible estructura: a cada sessió o categoria, buscar un pensador, un artista i un text literari.

Recordeu que hi ha moltes obres literaries que parlen d’artistes. Per començar la coneguda L’obra d’art desconeguda de Balzac, però moltes altres com Doctor Faustus de Thomas Mann; de P. Quignard, La lección de música o Terraza en Roma; de Saramago, Manual de pintura y caligrafía; de Perec, El gabinete de un aficionado. Historia de un cuadro; de Koch, Stephen, La novia de los solteros, etc. etc.

Anuncis

4 responses to “Preparació del nou seminari 2010-2011

  1. Hola a tothom!

    Sóc la Lourdes i l’altra dia em vaig estrenar en els seminaris TPK de la mà del xavier maristany. Deleuze, difícil, però el seminari genial. Vaig frisar molt.

    Tant, que allà van dues propostes, a veure que us semblen, per l’artista davant el mirall. (Seguint la proposta d’obra, autor i filòsof.)

    1.”Artista obsès de la perfecció”. Autor: Thomas Bernhard. Obra: Corrección. Filòsof: Wittgenstein. El llibre és molt difícil i el filòsof també. Així que si ho expliquessin uns experts seria genial!

    2. “Artista homo ludens”. Autor: Cortázar. Obra: Per exemple: Contes escullits de “Històries de famas y cronopios”. Encara que em sembla que el xavier triaria un altre conte, no? 😉 Filòsof: Johan Huizinga. (Dic jo, que no entenc res. Ho he trobat googleeando!)Aquest em sembla més fàcil i comprensible però que pot donar molt de joc.
    Què us sembla?

    I felicitats pel seminari!

    Lourdes
    Neofita entusiasta

  2. Alfons Freire

    Hola, Lourdes,

    Ho tenim present per preparar el programa de l’any vinent. Esperem més comentaris.

    Alfons

  3. bueno, bueno…
    seguim, doncs, amb les aportacions.
    en primer lloc sí, té raó la Lourdes: pel que fa a la possible sessió “artista homo ludens” el conte de Cortázar era “El perseguidor”, perquè parla de Charlie Parker, però com us sembli.

    I aprofito per proposar una altra sessió: l’artista com a adolescent. A primera vista semblaria com a text més indicat el “retrat de l’artista adolescent” de Joyce, però m’agradaria mirar-ho -com ho veieu?- des de la poesia de Cernuda, concretament des de “la realidad y el deseo”.

    I un darrer apunt. Ja va sortir al darrer seminari la possibilitat que el text adjunt a la sessió no fos necessàriament literari. El Tiago, crec, proposava també el cine, que acostuma a ser narratiu, però i si ens atrevissim amb una música o un quadre?

    i seguim…

    xavier

  4. Hola,

    He rebut aquest e-mail de Jose María Talavera, amb una nova proposta pel seminari de l’any vinent.

    — Avui volia parlar-ne sobre temes que considero interesant i que no hem parlat, es del que vaig dir l’altre dia al terminar la darrera sessió.
    La visió de l’art per al món asiatic, que és per ells un artista, una obra d’art..
    Sugereixo la lectura de dues obres interesant sobre el teme
    L’assaig the Tanizaki ” El elogio de la sombra ” ( està a Siruela )
    La novela de Pamuk “Me llaman Rojo”. —

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s