Tag Archives: Künstlerromane

Preparació del nou seminari 2010-2011

Tal com vam quedar, obrim una secció perqué cadascú pugui donar el seu parer sobre la proposta del seminari de l’any vinent.

En principi el que volem és fer una lectura de textos que utilitzin diverses metàfores per parlar de l’artista. La artista com a dandy, com a activista o l’artista com a saltimbanqui, són figuras que d’alguna forma marquen una manera d’entendre l’ofici del productor artístic. Com sempre pasa amb les metàfores, hi ha un procés de desplaçament del centre de la definició respecte de l’objecte definit. La metàfora assenyala alguns aspectes, però deixa de banda altres.

Quan Baudelaire parla del dandy com a sublimació de l’artista, està oblidant alguns aspectes que poden ser importants en determinats moments de la creació, com la baralla amb la materialitat. O en el cas de Jankelevitch i el seu llibre sobre l’artista i les figures del clown, aquest posa de relleu alguns aspectes del treball artístic com la ironia, la mirada distanciada, o la ambivalència entre l’alegria i la tristor davant determinades vivències.

En resum, us proposem que aporteu les vostres lectures que parlin de l’artista i de la seva activitat. Aquestes les lectures anem a organitzar-les en figures representatives.

I ara aquí us faig una llista d’algunes d’elles:

Algunes possibilitats conceptuals: xaman o alquimista, geni, boig, il·luminat, maleït o outsider, l’artesà, pervertidor, dandy, llibertí, bohemi, soldat, franctirador, …

Possible estructura: a cada sessió o categoria, buscar un pensador, un artista i un text literari.

Recordeu que hi ha moltes obres literaries que parlen d’artistes. Per començar la coneguda L’obra d’art desconeguda de Balzac, però moltes altres com Doctor Faustus de Thomas Mann; de P. Quignard, La lección de música o Terraza en Roma; de Saramago, Manual de pintura y caligrafía; de Perec, El gabinete de un aficionado. Historia de un cuadro; de Koch, Stephen, La novia de los solteros, etc. etc.

Anuncis